CICLE: LA CIÈNCIA AL TEATRE

Amb motiu del centenari de la concessió del Premi Nobel de Fisiologia i Medecina a Santiago Ramón y Cajal.

CICLE DE CONTES, POEMES I CANÇONS: nadal: ja hi som, una altra vegada!

Trobada de henning mankell amb els seus lectors

calendari marÇ - maig 2007

L'espai per a l'espectador

Una trobada entre el teatre i el públic

L’espai per a l’espectador és un lloc de trobada al vestíbul del Romea pel públic que vol compartir opinions sobre l’obra que acaben de veure. Es tracta d’una iniciativa que respon a les peticions que durant tot l’any hem anat rebent a la Fundació Romea. És un projecte basat en la confiança amb l’espectador, que tindrà un espai propi on sentir-se còmode entre l’altra gent i podrà prendre un cafè i fer el seu particular debat. Propera trobada Plataforma ....................................... Dilluns 12 de març de 2007 a les 18.00 hores

ROMEA PLUS 2003-04

Conferència: Tragedia y sueño en el teatro norteamericano

Per Isaac Chocrón

Teatre Romea 20 d'octubre de 2003
Carles Canut: Hablar de Isaac, salvando la edad, es como hablar de mi padre y hablar de Venezuela es como hablar de mi país porque Venezuela es mi país y hacía muchos años salvo con amigos venezolanos que están aquí, que había perdido el contacto. Estoy emocionado, acabo de reencontrarme con Isaac hace apenas media hora y tengo aquí cantidad de cosas que decir de él, pero yo recuerdo que Isaac decía siempre que cuando alguien le pedía la tarjeta de presentación él contestaba: …”yo no llevo ni tarjeta, ni currículum porque a una cierta edad si usted no me conoce a mí pues, mala suerte para Ud. y mala suerte para mí.
Rápidamente para quienes no le conozcan quisiera decirles que lo primero que llama la atención del dramaturgo Isaac Chocrón, es la calidad estilística con la que estructura todos sus dramas, el lenguaje de Chocrón está laboriosamente trabajado y busca siempre un ritmo que comunique con la mayor precisión la idea que quiere dar a entender. Chocrón siempre nos habla de la problemática que rodea al hombre occidental para quien los valores trascendentales han perdido toda su significación profunda y donde la alienación por tantas riquezas y comodidades pueden destruirlo. En su obra Chocrón ha tomado mucha cautela al no identificar esta problemática con su propio país para que así adquiriesen, a la manera Brechtiana, un valor universal aplicable a cualquier estado capitalista donde el dinero presume resolver los problemas más trascendentales del ser humano. Veure conferència completa

Josep maria pou

Actor, director i productor de teatre

Des que el van presentar com a nou director artístic del Teatre Goya ja han passat uns mesos. Té definida les línies d’actuació o deixarà una part a la improvisació? Perquè com diu Bob Wilson: ”al teatre, al cap i a la fi, tot és improvisació.
Les línies d’actuació es van començar a dibuixar des del mateix moment que vaig acceptar l’encàrrec. I no tenen cap misteri: al Goya hi farem teatre, en el més ampli sentit de la paraula. I a partir d’aquí els adjectius que es vulgui: teatre gran, teatre nou, teatre de sempre, teatre de públic, teatre d’autor, d’actor, de director, teatre de les emocions, teatre per a la reflexió, teatre compromès, teatre lliure, teatre per plorar i per riure, teatre per viure… L’únic que no farem és teatre dolent. O almenys ho intentarem. I estic d’acord amb Wilson. Per això ja fa mesos que estic improvisant; perquè quan arribi el moment d’improvisar m’agafi ben entrenat.

Josep Beuys, artista plàstic, diu que part del públic té consciència... però del que es tracta és de despertar-la en aquells que no la tenen; aleshores, vostè veu el teatre com una acció social o com un espectacle?

No crec que el teatre hagi de salvar el món. Ni jo tinc vocació messiànica. Però sí que crec que el teatre pot ajudar a obrir els ulls cada matí. I crec sobretot en l’efecte mirall: quan et veus et reconeixes. I et coneixes. I això és el que hi ha d’haver: coneixement. Tant per part dels que el fem com dels que el reben: coneixement

No crec que el teatre hagi de salvar el món. Ni jo tinc vocació messiànica. Però sí que crec que el teatre pot ajudar a obrir els ulls cada matí. I crec sobretot en l’efecte mirall: quan et veus et reconeixes. I et coneixes. I això és el que hi ha d’haver: coneixement. Tant per part dels que el fem com dels que el reben: coneixement.

Considerant l’entorn immediat al Teatre Goya, com pensa que pot influir aquest entorn en la gestió d’aquest teatre?
De la mateixa manera que l’entorn influeix en la gestió del Romea, o del Villarroel, o del Condal, o de qualsevol altre local.

En quants idiomes sentirem parlar al Teatre Goya?
Català i castellà, de segur. Anglès, francès i alemany amb més probabilitat que d’altres, encara que només sigui per qüestió de proximitat i estadística. Tots els altres que existeixen hi tenen cabuda. La qüestió no és l’idioma, sinó el talent creatiu. I l’encert.

Quan el veurem a sobre de l’escenari del Goya com a actor, com a director, o fent ambdues coses?
És segur que hi seré com a director en la primera estrena. Ho considero quasi una obligació. La meva participació com a actor la decidiré amb els mateixos ulls que fins ara: que m’interessi el projecte, la història i el personatge. Tinc molt clar, però, que en cada obra que es representi al Goya hi ha d’haver un compromís meu molt especial amb el públic i amb els companys d’ofici. Sí, compromís és la paraula. I coherència.