Activitats al voltant de Plataforma, de Michel Houellebecq

El muntatge Plataforma, que Calixto Bieito ha portat a l’escenari del Romea, va motivar diferents actes sota el títol Una aproximació a l’obra de Michel Houellebecq. A més a més el públic va poder debatre sobre l’obra a L’espai per a l’espectador.

CALENDARI MAIG/JUNY 2007

L’ESPAI PER A L’ESPECTADOR

Una trobada entre el teatre i el públic

L’espai per a l’espectador és un lloc de trobada al vestíbul del Romea pel públic que vol compartir opinions sobre l’obra que acaba de veure. Es tracta d’una iniciativa que respon a les peticions que durant tot l’any hem anat rebent la Fundació Romea. És un projecte basat en la confiança amb l’espectador, que tindrà un espai propi on sentir-se còmode entre l’altra gent i on podrà prendre un cafè i fer el seu particular debat.   Properes trobades Passat el riu ....................................... Dilluns 25 de juny de 2007 a les 18.00 hores Direcció d'Oriol Broggi Gènesi 3.0 ........................................... Dilluns 9 de juliol de 2007 a les 18:00 hores Direcció de Carlos Wagner

ROMEA PLUS 2006/2007

Conferència: Està en perill la llibertat d’expressió?

Amb Josep Ramoneda

Dimecres 11 d’octubre a les 19.30 hores
Daniel Martínez: “Molt bona tarda. Moltes gràcies per la vostra assistència a la conferència que la Fundació Romea per les Arts Escèniques organitza per a la llibertat d’expressió. La conferència d’avui té un títol interrogatiu: Està en perill la llibertat d’expressió? Jo no sé si el fet de plantejar la pregunta la converteix ja en purament retòrica, però del que no hi ha dubte és que la successió d’esdeveniments negatius ens porta a reflexionar sobre ella i jo crec que a manifestar-nos amb la màxima contundència en pro d’un dret fonamental com és la llibertat d’expressió. Josep Ramoneda, filòsof, escriptor i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, és una persona que uneix a la seva enorme capacitat de reflexió i coneixement, un compromís permanent en la defensa dels valors que han de guiar una societat lliure i democràtica...” Llegir conferència completa

Ricardo Szwarcer

A pocs dies de començar el primer Grec que vostè dirigeix, ens agradaria saber:

Quin criteris artístics ha fet servir per dotar d’un perfil definit al Grec del 2007?
Este año, los criterios artísticos y de programación que me han guiado son aquellos que contribuyen a darle visibilidad a algunas líneas de programación –como un pequeño ciclo en la Biblioteca de Catalunya o el dedicado al público familiar en las diferentes salas de Montjuïc, por ejemplo- como una manera de darle más organicidad al programa. Y también la búsqueda de nuevos públicos.

A fin de estimular el interés por nuestra propuesta, he invitado a compañías de Teatro y Danza que hacen su primera presentación en España –como la Joven Compañía de Teatro de Riga, y la Cloud Gate Dance Theatre de Taiwan-, pero también he querido darles un lugar a coreógrafos y artistas emergentes, y a los espacios de creación de la ciudad.

Hemos buscado una cierta descentralización de los espectáculos en la ciudad, y también abrimos el Teatre Grec a nuevas propuestas, como es el caso del Circo y del Hip Hop.

Gaudirem de nous espais?
Los espacios que se incluyen por primera vez en el Grec son la Nau Ivanow, el SAT! (Sant Andreu Teatre) y La Caldera.

Fins ara, tots els directors del Grec han estat catalans. Quin segell personal creu que pot aportar vostè, que ha nascut a l’Argentina, al funcionament del Festival?
La contribución que pueda hacer al Grec en mi trabajo no creo que se relacione sólo con mi país de origen, sino mas bien con el tipo de experiencia profesional que he podido llevar a cabo. En mi carrera, he tenido la oportunidad de trabajar en relación con distintas disciplinas artísticas, desde la música clásica a la popular; la ópera y el teatro; el ballet y la danza contemporánea. Y también en distintos países, principalmente Francia, Italia e Inglaterra.

Hi ha punts en comú entre la programació d’un equipament cultural a França, com pot ser l’Òpera de Lille, o a l’Argentina, com per exemple el Teatro Colón, i d’un festival de teatre i dansa a Catalunya?
Fuera del común denominador que es la producción de un hecho artístico, no creo que haya muchas similitudes en la tarea de programación: en la ópera hay otro tipo de premisas o parámetros; la escala presupuestaria es diferente, sin mencionar ya los temas gremiales o de personal... El Festival es único por la cantidad de disciplinas, estilos, tendencias y lenguajes que presenta en su programa, y lo hace de modo concentrado en el tiempo, buscando tener el impacto de un “hecho singular” y al mismo tiempo la coherencia de una “propuesta”.

Ha pensat en establir col•laboracions amb altres festivals d’estiu com el d’Avignon, d’Edimburg o el de Mérida, a l’hora de programar?
Las colaboraciones con festivales que tienen un perfil similar de programación son indispensables para poder compartir proyectos de creación. Cuento, entre ellos, el Festival de Otoño de París, el Holland Festival, el Festival de las Artes de Bruselas, los de Edimburgo y Avignon, entre otros. Y también aquellos que tienen ámbitos específicos similares - anfiteatros o espacios abiertos- como el Festival Nuits de Fourvière de Lyon, el de Atenas, el de Mérida o el Roundhouse Theatre de Londres.