ENTREVISTA A PEP PLA
Director d'Alegria, Centre d’Arts Escèniques de Terrassa
 En la segona temporada del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) s’estrena com a director artístic, prenent el relleu a Oriol Broggi. Ha volgut mantenir la línia d’aquest director en la programació o ha fet canvis que responen a nous reptes?
Jo penso que cada director imprimeix el seu caràcter i la seva personalitat, no? Jo he volgut potenciar especialment el fet d’implicar tota la ciutadania amb projectes transversals que abracin d’altres col·lectius que no siguin específicament teatrals. Per exemple, si estrenem una obra de Jesús Moncada, doncs paral·lelament fem una exposició dels seus dibuixos i pintures a una sala de la ciutat, o bé impliquem les llibreries perquè tinguin existències dels exemplars de Moncada, o als instituts de la ciutat.
Com es financia un centre de producció en què cada muntatge no està molt de temps –entre 1 i 9 dies- en cartellera i per tant els ingressos per taquilla són reduïts?
Doncs anant per tot el territori, de bolos, venint a fer temporada a Barcelona per ensenyar les produccions, etc... Els espectacles els ha de poder veure la major part de població. Som un servei públic; no es tracta d’obtenir beneficis ni molt menys, però sí de rendibilitzar la inversió pública.
Al febrer s’estrenarà a Terrassa la primera coproducció dels centres d’arts escèniques de Terrassa, Reus i Salt-Girona, El silenci del mar. Quins altres projectes tenen en comú dins del conveni de col·laboració signat aquest setembre?
Bé, suposo que cada any serà un centre diferent qui proposarà als altres un espectacle en el que està interessat produir, com en aquest cas hem fet nosaltres amb El Silenci del Mar. I, si arribem a un acord, que esperem que sí, perquè les voluntats perquè sigui així hi són, doncs tirarem endavant la coproducció.
La intenció dels tres centres és descentralitzar el teatre de Barcelona i oferir espectacles de qualitat produïts a les comarques per a tot Catalunya. Com ho fan a Terrassa per atraure el públic dels pobles del voltant?
Doncs, d’entrada, enviant informació i contactant amb tècnics dels ajuntaments del voltant, tant de 10.000 habitants com de ciutats veïnes, Sabadell, Manresa, Rubí, Sant Cugat, etc... Terrassa té un volum d’habitants de poblacions properes realment important.
La tradició teatral a Terrassa és llarga, i segueixen cultivant l’afició pel teatre acostant-lo al públic juvenil, amb accions com “Anem d’assaig”. Volen ser un referent per a les escoles?
Com a servei públic pensem que és molt important cultivar i crear nous públics. Són el futur, i tenint la possibilitat que els nens accedeixin directament a un assaig, en silenci i com si fossin voyeurs, i després de veure’n un troçet tinguin una xerrada amb el director i els actors, veient-los amb el seu vestuari de carrer, i que al cap d’un mes vegin l’espectacle al teatre i amb el vestuari i la il·luminació corresponent, pensem que això pot crear afició.
Com serà el futur del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa?
No sé, a l’hora de somiar sóc molt ambiciós. M’agradaria que fos un centre de referència obligada de tots els creadors i públics inquiets del país i, per què no, d’Europa. M’agradaria que poguessin venir a treballar a Terrassa artistes com Castorf, Marthaler, Lupa, Vassiliev, etc... i, no cal dir-ho, tots els autors, directors i actors emergents de Catalunya que tinguessin propostes noves i llenguatges nous per investigar. Terrassa hauria de ser un banc de proves per a tots ells. Aquest és el meu somni.
|
