Nadal: ja hi som!

En èpoques nadalenques tenim la tendència a mirar cap enrere i fer balanç del camí recorregut. La nostra cultura ens diu que és època de reflexió i tancament d’un cicle, d’un any que se’ns ha omplert d’activitats i trobades.
Aquest 2006 hem intentat com sempre, apropar el fet teatral a la societat catalana i no volem tancar el cicle ni recórrer més camí sense agrair profundament el suport que ens heu donat durant tot aquest temps.
Des de la Fundació Romea us desitgem un Nadal feliç i que el 2007 es converteixi en un any ple de satisfaccions per a tots.

Les activitats passades

CICLE: LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ i LORCA ERAN TODOS

En un moment en que la llibertat d’expressió va tornar a estar d’actualitat, la Fundació Romea per a les Arts Escèniques va organitzar el passat mes d’octubre, un cicle d’activitats al voltant de l’obra Lorca eran todos, amb guió i direcció de Pepe Rubianes.

Dilluns 9 d’octubre
Debat: Els partits polítics i la llibertat d’expressió
A càrrec de: Lídia Santos del PSC, Xavier Trias de CiU, Jordi Portabella d’ERC, Carlos Jiménez Villarejo per ICV i Rafael López del PP.
Moderador: Daniel Martínez
Dimecres 11 d’octubre
Conferència – col·loqui: Està en perill la llibertat d’expressió?
A càrrec de Josep Ramoneda
Moderador: Daniel Martínez

D'esquerra a dreta: Daniel Martínez, Carlos Jiménez Villarejo (ICV), Jordi Portabella (ERC), Xavier Trias (CiU) i Lídia Santos (PSC).

1. Els partits polítics i la llibertat d’expressió.D'esquerra a dreta: Daniel Martínez, Jordi Portabella (ERC), Xavier Trias (CiU), Lídia Santos (PSC) i Carlos Jiménez Villarejo (ICV). 2. Està en perill la llibertat d'expressió? Amb Josep Ramoneda.

CICLE: LA CIÈNCIA AL TEATRE

El passat mes de novembre amb motiu del centenari de la concessió del Premi Nobel de Fisiologia i Medecina a Santiago Ramón y Cajal varem fer una introducció d’aquesta celebració amb un cicle de lectures dramatitzades relacionades amb la ciència i el teatre, i una taula rodona sobre els descobriments, la societat i l’ètica.


D'esquerra a dreta: Daniel Martínez, Carlos Jiménez Villarejo (ICV), Jordi Portabella (ERC), Xavier Trias (CiU) i Lídia Santos (PSC).

Los borrachos d'Antonio Álamo. D'esquerra a dreta: Jordi Llordella, Pep Ribas, Joan Negrié, Biel Querol, Carles Canut, Joan Carreras, Chantal Aimée, Xavier Albertí, Carles Sales, Dani Klamburg i Pere Eugeni Font.

asfasdfasdf
1. Copenhaguen de Michael Frayn. D'esquerra a dreta: Rosa Vila, Jaume Comas i Òscar Intente. 2. Els descobriments, la societat i l'ètica. D'esquerra a dreta: Vladimir de Semir i Ramon Folch.

 

Dilluns 6 de novembre a les 19:30 hores
Lectura dramatitzada: Los borrachos d’Antonio Álamo.
Direcció: Carles Canut.
Intèrprets: Xavier Albertí, Joan Carreras, Dani Klamburg, Pep Ribas, Carles Sales, entre altres.
Dilluns 20 de novembre a les 19:30 hores
Lectura dramatitzada: Copenhaguen de Michael Frayn.
Direcció: Pau Miró.
Amb: Jaume Comas, Òscar Intente i Rosa Vila.
Dilluns 27 de novembre a les 19:30 hores
Taula rodona: Els descobriments, la societat i l’ètica.
Amb el socioecòleg Ramon Folch i el periodista Vladimir de Semir.

Properes activitats

CALENDARI DESEMBRE 2006 - FEBRER 2007

Cicle Nits de teatre, contes i poesia al Romea Setmana de la novel·la negra a Barcelona

En col·laboració amb Caixa Catalunya.

Dilluns 11 de desembre, a les 21.00 hores
Nadal: Ja hi som, una altra vegada!
Direcció: Carles Canut.
Intèrprets: Àngels Bassas, Roser Camí, Carles Canut, Lídia Pujol, Mingo Ràfols, Boris Ruíz, Pep Ribas i Carme Sansa.
Música: Miquel Àngel Cordero i Pau Figueres.

En col·laboració amb l'ICUB.

Dimecres 7 de febrer, a les 18.00 hores
Trobada: Henning Mankell, el seu teatre i els seus lectors.


Programa paral·lel a les obres de la temporada 2006-07

Amb motiu de l’estrena de l’obra Plataforma de Michel Houellebecq.
Amb la col·laboració de l'Institut Français de Barcelone.
Una aproximació a l'obra de Michel Houellebecq
Dilluns 19 de febrer, a les 19.30 hores
Conferència: Michel Houellebecq: un món en si mateix
A càrrec de Gilles Brinor, especialista en literatura francesa contemporània.
Dilluns 26 de febrer, a les 21.00 hores
Concert i lectura dramatitzada: Renacimiento
De Michel Houellebecq.
Direcció: Calixto Bieito i Carles Canut.
Música: Javier Gamazo.

L'espai per a l'espectador

L'espai per a l'espectador

Una trobada entre el teatre i el públic.

 

L’espai per a l’espectador és un lloc de trobada al vestíbul del Romea pel públic que vol compartir opinions sobre l’obra que acaben de veure. Es tracta d’una iniciativa que respon a les peticions que durant tot l’any hem anat rebent a la Fundació Romea. És un projecte basat en la confiança amb l’espectador, que tindrà un espai propi on sentir-se còmode entre l’altra gent i podrà prendre un cafè i fer el seu particular debat.

Properes trobades
Plataforma ............................................................. Dilluns 12 de març de 2007


L'hemeroteca

ROMEA PLUS 2003-04

Conferència: Els festivals de teatre com a plataforma per a la difusió internacional.

Amb Sir Brian MacMaster

 

Sir Brian MacMaster.


Calixte Bieito:
És impossible comprendre els últims 25 anys de cultura i teatre sense estudiar la figura de Brian McMaster. Va néixer el 1943 a Anglaterra, va estudiar dret a Bristol i Estrasburg, i es va llicenciar com a advocat. El 1967 va estudiar en el primer curs de gestió de l'art i es va incorporar a l'EMI Records durant 5 anys com a membre de l'International Classical Division. L'any 1973 comença a treballar com a director d'òpera fins al 1991. Va introduir un grapat de directors europeus a Gran Bretanya. Aquesta és una de les seves obsessions, introduir artistes europeus al Regne Unit. El 1991 va ser nomenat director del Festival Internacional d'Edimburg, càrrec que encara avui ostenta. El Festival d'Edimburg és una de les seus de la cultura europea de la postguerra. Brian ha demostrat un especial amor per la cultura catalana i espanyola en general. Va introduir artistes com Carles Santos, Cesc Gelabert i a mi, entre altres. Actualment és president de la National Opera Studio i membre de l'Arts Council d'Anglaterra. Va ser anomenat Comander of the British Empire l'any 1987 i va rebre el títol de Sir l'any 2003 pel seu treball per a la cultura britànica... Veure conferència completa


L'hemeroteca

ROMEA PLUS 2003-04

Conferència: Els festivals de teatre com a plataforma per a la difusió internacional.

Amb Sir Brian MacMaster

 

Calixte Bieito: És impossible comprendre els últims 25 anys de cultura i teatre sense estudiar la figura de Brian McMaster. Va néixer el 1943 a Anglaterra, va estudiar dret a Bristol i Estrasburg, i es va llicenciar com a advocat. El 1967 va estudiar en el primer curs de gestió de l’art i es va incorporar a l’EMI Records durant 5 anys com a membre de l’International Classical Division. L’any 1973 comença a treballar com a director d’òpera fins al 1991. Va introduir un grapat de directors europeus a Gran Bretanya. Aquesta és una de les seves obsessions, introduir artistes europeus al Regne Unit. El 1991 va ser nomenat director del Festival Internacional d’Edimburg, càrrec que encara avui ostenta. El Festival d’Edimburg és una de les seus de la cultura europea de la postguerra. Brian ha demostrat un especial amor per la cultura catalana i espanyola en general. Va introduir artistes com Carles Santos, Cesc Gelabert i a mi, entre altres. Actualment és president de la National Opera Studio i membre de l’Arts Council d’Anglaterra. Va ser anomenat Comander of the British Empire l’any 1987 i va rebre el títol de Sir l’any 2003 pel seu treball per a la cultura britànica.
Per definir Brian McMaster diria que és algú que no té por de lluitar pel que ell considera veritablement artístic. Pren riscos i demana a la gent que miri més enllà del que li és habitual. És un home d’opinions radicals i contundents. Al seu festival sempre hi trobem sorpreses que el diferencien de la resta.

Brian McMaster: No estic segur del que voleu saber de mi, per tant us agrairé que em feu preguntes. Primer de tot, unes breus paraules sobre el Festival d’Edimburg, que va començar el 1947 i que té lloc a l’agost durant tres setmanes. Hi trobem òpera, teatre, orquestra simfònica... Hi ha una vasta quantitat d’activitat artística que fa convulsionar el món de la cultura arreu d’Europa i que s’aglutina a Edimburg. Quan es va fundar el Festival al 47 era una època terrible a Europa i hi havia una gran necessitat d’algun tipus de celebració, sobretot en el món de les arts. Així que, partint d’aquesta base, les seves arrels foren força segures. La gent de la ciutat donava les seves cartilles de racionament perquè la gent del Festival pogués menjar. Aquesta experiència fou la que realment va fixar el Festival dins la comunitat. De fet, el Festival té un caràcter que el fa únic al món i és que pren absolutament tota una ciutat al mes d’agost i això crea una audiència molt peculiar per a les arts i, especialment, per al teatre.
El Festival va ser fundat per l’austríac Rudolph Been, que després d’uns anys va fer-se càrrec de la Metropolitan Opera a Nova York. Ell va dir que el programa del Festival canviava programació i aspecte segons el director que el portés en aquell moment, i, si ens hi fixem, al llarg dels anys ha estat així. Cada director ha estat acusat de no afavorir una forma artística de les que s’agrupen al Festival per concentrar tota la seva atenció en una altra. En el meu cas, la meva inclinació és el teatre. Penso que qualsevol dels que treballem en un festival de teatre necessitem fer-nos la pregunta:
- Què hauria de ser el teatre en un festival d’aquestes característiques?

Per definició hauria de ser quelcom especial. És especialment important veure l’oferta teatral arreu del món i portar-la cap als nostres territoris, ja que a Anglaterra, per exemple, hi ha grans textos, grans actors i actrius, però no directors. És per això que necessitem conèixer tots els teatres perquè ens influenciïn. Crec que el teatre als festivals arriba a suplir buits que no aconsegueix en altres contextos. Al Regne Unit el teatre és gairebé exclusivament comercial i increïblement popular, i personalment vaig en contra d’això. És per això que potser sempre tinc tants problemes amb la crítica britànica, perquè intento incorporar al Festival un tipus de teatre on s’hagi de pensar. A Gran Bretanya la figura de Shakespeare està sacralitzada de tal manera que es representen un seguit de textos d’una forma de vegades molt purista, mentre que al Festival d’Edimburg directors d’altres països en donen les seves personals adaptacions.
Crec, d’altra banda, que al Regne Unit es veu molt poca literatura clàssica, que sí que es pot dur a terme en el context d’un festival. Perquè el més interessant és que en un festival puguem desenvolupar recursos artístics que en altres circumstàncies no es faria. És a dir, dirigir un teatre no et permet la mateixa llibertat per programar un ventall d’obres tan ampli com ho pot aconseguir un festival.
Els festivals tenen la increïble capacitat de generar noves audiències, crítiques i joves, que s’aglutinen per buscar quelcom nou que no han experimentat durant la resta de l’any.
Des dels seus indiscutibles inicis musicals el 1947, el Festival d’Edimburg comptava només amb 4 produccions teatrals dins el seu marc, dos de les quals eren de París i les altres 2 eren clàssics de Shakespeare. Si més no, era una temptativa interessant com a punt de partida a nivell internacional. El 1948 algú va descobrir un text escocès del segle XVI, probablement l’únic text dramàtic escocès escrit abans del segle XX. Es tractava d’un text d’un cortesà que descrivia com un rei jove havia de regnar. El text es titulava La sàtira dels tres estats. Era un text molt gràfic i polític que no es va representar fins més de 300 anys més tard al Festival d’Edimburg, en una obra dirigida per Tyrone Guthrie, qui en aquell moment era un dels directors de parla anglesa més importants al Regne Unit i als Estats Units.
El 1949 el festival va programar un revival (millor: una versió) d’un text del segle XIX titulat The cocktail party, de T. S. Elliot, que va ser premiada aquell any i que anava en contra del que en aquella època es programava al Regne Unit.
Jo vaig arribar com a director del Festival el 1992 intentant de redirigir com hauria de ser la programació teatral del Festival. Vaig arribar a la idea no gaire apassionant de representar fins a 7 textos retrospectius del segle XIX que, m’avergonyeix dir, potser eren massa per només 3 setmanes de festival. Va resultar un desastre, però crec que va ser una forma interessant de voler experimentar amb un gènere en concret. De la mateixa manera, també vaig sentir que havia de presentar els treballs d’uns dinosaures de directors teatrals, que el panorama anglès no havia contemplat encara, com Peter Stein i Peter Zadek, entre altres.
Poc després vaig ser convidat a Barcelona com a membre del jurat dels Premis Viñas, i a les jornades preliminars un altre membre del jurat em va passar una nota que deia que res de Catalunya havia estat mai representat al Festival d’Edimburg. Més tard, aquella setmana, em van convidar a l’estrena d’una representació d’Els Joglars, que va resultar tot un èxit, i a partir d’allà es va crear una estreta relació entre el festival de Catalunya i el d’Edimburg. Carles Santos ha assistit sovint al festival, així com La Cubana i Calixte Bieito, aquí present, amb La verbena de la paloma i, més tard, amb l’obra La vida es sueño, que es va programar al Festival amb una petita companyia escocesa. L’èxit va ser tal que l’obra va passar per Londres i Nova York. Comedias bárbaras es va estrenar també al Festival, aquesta vegada amb actors irlandesos, i finalment Hamlet.
Recentment, Cesc Gelabert ha estat treballant a Edimburg en l’apartat de dansa, disciplina amb què el Festival d’Edimburg té molta relació també amb el territori català.
Hi ha hagut canvis en aquests darrers 12 anys, sobretot amb la introducció del territori francès. Quan jo era adolescent i assistia al Festival d’Edimburg arribaven companyies provinents de la ciutat d’Avinyó, que demostraven la complementació entre un festival i l’altre. Sempre, però, en dimensions de petita i mitjana escala.
Quan vaig assumir el càrrec de director del Festival, vaig decidir redefinir tot això. Però en parlaré més tard.
Amb la intervenció al festival del teatre francès em vaig adonar que tota companyia jove comença al festival d’estiu d’Avinyó, i això és el que aporta influències externes que enriqueixen els continguts i les dinàmiques de tot festival.
Els francesos van començar amb el seu festival abans que nosaltres i cada any es produeix la tendència, per part dels mitjans de comunicació, a fer estranyes comparatives, a dir que el festival d’Avinyó és internacionalment reconegut i de gran qualitat. D’aquesta manera jo he interpretat que cada any és un incentiu nou per superar-nos a nosaltres mateixos.
Com a resultat del creixement i desenvolupament del festival francès, nosaltres vam decidir programar només 5 espectacles teatrals, però 5 produccions de les grans. Entre les quals podíem trobar en Peter Stein dirigint una obra de Txèkhov i també, anys més tard, directors com Calixte Bieito treballant amb actors anglesos, cosa que fa enriquir les diferents maneres de fer teatre i les diferents disciplines. Tot això ha enriquit enormement el nostre festival al llarg dels anys. Calixte va dirigir la seva extraordinària versió de Hamlet atraient una nova, jove i fresca audiència al nostre festival, a més de la ja habitual d’altres anys. Així vam aproximar també al públic els textos escocesos. A la societat britànica estem intentant desenvolupar el gust per la multiculturalitat teatral. La societat s’està transformant, i un exemple d’això és Londres.
És per això que al nostre festival també hem presentat obres sobre la nombrosa societat asiàtica que viu al Regne Unit i Escòcia, tot i que de vegades prendre aquest tipus de risc no acaba funcionant. I això passa de tant en tant.
Tot i així, programar teatre per un festival és excitant, arriscat i gratificant. Personalment estic molt preocupat sobre la programació de l’any vinent, així que si teniu algun tipus de suggeriment estaré encantat de sentir-lo

L'entrevista

Juan echanove

Autor, director i productor de teatre.
versió audio

 

¿Qué puede motivar a un actor a convertirse en productor de un espectáculo? Las motivaciones que puede tener un actor para convertirse en productor de un espectáculo pueden ser muchísimas, pero la mía en concreto es sentirme más implicado y más responsabilizado con el trabajo que estoy llevando a cabo. Me interesa sentir que cada vez que salgo a escena, sigo el camino trazado por un proyecto desde el principio hasta el final, hacia unos objetivos que se tienen que cumplir.

 

¿Es este paso, una necesidad personal de realización delante de las ofertas que recibe como actor que pueden no llenar sus expectativas, la “obligación” de ofrecer determinados textos a la sociedad, o quiere usted ser recordado como “Juan Palomo" al ser actor, productor y director? El hecho de acaparar atención o poder por encima de los demás no es un aspecto que me motive en absoluto a la hora de producir o dirigir un espectáculo. La expresión “Yo soy como Juan Palomo, yo me lo guiso yo me lo como” es una expresión que me revierte automáticamente al aburrimiento. Yo si creo que hay algo verdaderamente motivador en esta profesión y es el trabajo en equipo. Aunque las responsabilidades dentro de un proyecto no sean las mismas para los que participan, el trabajo en equipo es fundamental, así como cuidar esa relación entre las personas. Y la labor de un buen productor es mejorar, motivar e incentivar ese equipo.

 

¿Este cambio de registro (de actor a productor), a la hora de actuar le ha hecho plantearse el espectáculo teatral desde otro punto de vista? No necesariamente, el hecho de producir un espectáculo paralelo o gemelo al que tú llevas a cabo como actor, enriquece la cantidad de información que tienes sobre el mismo. De ese modo, vuelvo a la pregunta nº 1, eres una persona más implicada y sacrificada con lo que haces y aún así, eso siempre es poco.

 

¿Desde la problemática del productor qué requisitos debe cumplir una obra de teatro para que sea recibida y consumida por el público? Una obra, para una persona que se dedica al mundo del espectáculo debe ser algo en lo que uno crea. Si no eres capaz de creer en las bondades del espectáculo que uno está diseñando, el público tampoco cree en tu obra. Hay que dar la vida en lo que se hace pero creyendo en ello sin duda.

 

¿Qué diferencias destacaría entre la programación teatral madrileña y la barcelonesa? Independientemente del idioma, no encuentro diferencias. Sí creo que hay años en los que la cartelera teatral va mejor en Madrid que en Barcelona y años en que sucede lo contrario. El motivo de ello creo que es el talento de los creadores. Hay veces en que aflora un año de más talento en Madrid y otro en Barcelona. En todo caso yo creo que son dos capitales que están a la vanguardia de España. En lo personal yo desarrollo hacia Barcelona una predilección muy especial porque siempre o casi siempre, los proyectos más interesantes han venido propuestos desde Barcelona. También porque he vivido mucho tiempo allí y sencillamente, porque en Barcelona me siento muy a gusto. Madrid es donde vivo y también me siento bien, pero supongo que conservo ese “punto” de actor y de cómico, en que estoy a gusto en cualquier sitio fuera de casa. Barcelona es ese “fuera” pero es el lugar donde me siento profundamente acogido.


Fes-te Mecenes de la Fundació Romea: Viu un any de teatre


Si vols veure teatre fes-te mecenes i per 150€ l’any gaudiràs de dues localitats a platea per cada obra de la temporada del Teatre Romea... Tu decideixes com i quan abonar-te, nosaltres t'oferim un any natural de teatre independentment de la data en què et donis d'alta.

Mai el teatre havia estat tan aprop teu! Per a qualsevol dubte o aclaració podeu adreçar-vos al nostre telèfon 93.318.14.31 o bé a través de correu electrònic a info@fundacioromea.com o visitant la www.fundacioromea.com

Programació Teatre Romea 06>07 FES-TE MECENES DE LA FUNDACIÓ ROMEA! Viu un any de teatre.

www.fundacioromea.com

Per Ana Joven

FUNDACIÓ ROMEA PER A LES ARTS ESCÈNIQUES

Director
Carles Canut
Equip
Ana Joven
Marta Queralt Vila


Fotografies
David Ruano
Oriol Roca

Correcció textos
Centre de Normalització Lingüística. Delegació de Sant Martí.
Disseny
Pilar Pascual
Cristina Pérez

Coordinació general
Marta Queralt Vila

Patrons   Col·laboradors
Patrons de la Fundació Romea Col·laboradors de la Fundació Romea
Institucions   Protectors d'Or
Patrons de la Fundació Romea Col·laboradors de la Fundació Romea
Protectors
Protectors de la Fundació Romea
info@fundacioromea.com
www.fundacioromea.com
C. Hospital, 51 - 08001 Barcelona
Tel. 93 318 14 31
Si vols donar de baixa la teva subscripció a aquest butlletí pots enviar-nos un e-mail a info@fundacioromea.com escrivint UNSUSCRIBE. És un missatge exclusiu per als nostres socis de la Fundació Romea. © Fundacio Romea per a les Arts Escèniques. Tots els drets reservats. www.fundacioromea.com. La Fundació Romea per a les Arts Escèniques no és fa responsable de les opinions que els seus col·laboradors puguin expressar.