Un sector s’estructura sobre dades i elements contrastats. Aquesta afirmació no sempre esdevé habitual en àmbits de l’activitat humana associats a l’especulació creativa i a la rauxa productiva. La cultura, les arts escèniques i el teatre tenen una tendència, en molts aspectes justificable, a la dilació intel•lectual que els aporta enormes virtuts en el terreny del valor afegit, però alhora els converteix en activitats molt fràgils davant la mirada sempre inmisericorde de la política i de l’economia.
Des de la Fundació Romea defensem que les arts escèniques són, avui dia, un potent factor de desenvolupament socioeconòmic a ciutats com Barcelona, un vector intrínsecament lligat al creixement de la ciutat i a la seva creació d’atractiu empresarial i turístic, amb independència dels valors de progrés i participació que associem per a qualsevol societat a la cultura i al teatre.
Aquesta afirmació no sempre és tan evident com sembla. La manca d’un observatori objectiu que reculli i analitzi sistemàticament les dades del sector cultural a Catalunya i Espanya dificulta una visió estructural de les arts escèniques i les aboca a una constant situació de precarietat.
Les dades econòmiques, els indicadors, l’establiment d’un compte satèl•lit del sector són alguns elements imprescindibles que cal dur a terme de manera immediata. Cal reconèixer l’important esforç realitzat històricament per la SGAE amb el seu anuari estadístic tràgicament desaparegut, i del Ministeri de Cultura amb l’estudi de l’impacte econòmic del sector cultural de l’any 2006, així com el recull de dades que sistemàticament fa el Departament de Cultura de la Generalitat. Però dissortadament cap d’aquests treballs ha aconseguit sistematitzar una metodologia que normalitzi l’anàlisi del sector.
Les associacions professionals (ADECTA, FAETEDA, etc.) han intentat darrerament recollir la informació existent, però la tasca no ha resolt de manera definitiva aquest repte pendent. La Fundació Romea es proposa aportar noves visions sobre aquesta problemàtica i ha encarregat un estudi que pretén aportar respostes, si no definitives almenys clarificadores, sobre aquesta qüestió.
L’anàlisi econòmica del sector de les arts escèniques a Catalunya i Espanya entre l’any 2005 i 2007 és el primer dels estudis de la Fundació Romea dins d’aquesta nova línia de treball que anomenem Anàlisi i Prospectiva.
En el futur ens haurem de preocupar de molts més aspectes essencials en el desenvolupament present i futur de les arts escèniques: les implicacions del sector audiovisual i de les noves tecnologies de la comunicació en l’autoria escènica, o la participació de les arts escèniques en la creació d’imaginaris comuns en la societat de la informació i la comunicació. Temes que volen evidenciar un interès decidit a debatre la problemàtica del sector tant des del punt de vista estructural com conceptual.
Xavier Marcé
