Paquita Ferrándiz

Actriu BARCELONA

Paquita Ferrándiz

Actriu

Nascuda a Barcelona, al barri de Sant Antoni –on viuria tota la seva vida i a tocar del Teatre Romea (el “seu teatre”)–, Paquita Ferrándiz va ser una actriu precoç. Va debutar al teatre el 1928, als set anys, amb ‘La glòria’ de Ramon Garriga. El 1932 va interpretar ‘La volta al món en patinet’ de Jordi Canigó al Teatre Romea, i el 1935 va estrenar ‘Roser florit’ de Josep M. de Sagarra al Teatre Novetats.  Sagarra, en copsar els seus dots interpretatius, li va escriure el paper de Maria dels Àngels.

Del 1931 al 1939 va ser membre de la companyia Vila-Daví. Els primers anys de la postguerra, fins al 1946, i juntament amb el seu marit, l’actor Pedro Gil (1905-1995), va actuar en algunes de les companyies de teatre més prestigioses del moment a l’Estat espanyol com les de María Fernanda Ladrón de Guevara, Guadalupe Muñoz Sampedro, María Bassó-Nicolás Navarro, Enric Guitart o Ana Adamuz.

Artista decisiva en la represa del teatre català, Ferrándiz va estrenar múltiples obres de Sagarra com ‘El prestigi dels morts’ (1946), ‘La fortuna de Sílvia’ (1947), ‘L’hereu i la forastera’ (1949), ‘Els comediants’ (1950), ‘Les vinyes del Priorat’ (1950) i ‘Soparem a casa’ (1960, darrera obra de l’escriptor). Altres autors interpretats per l’actriu en aquells anys van ser Carles Soldevila (‘Civilitzats tanmateix’ i ‘Fuga i variacions’, 1947), Àngel Guimerà (‘Mossèn Janot’, 1947), Xavier Regàs (‘Tieta’, 1947 i ‘Tobruck’, 1949), Ferran Soldevila (‘L’hostal de l’amor’, 1949). El 1951 va representar ‘Bala perduda’, de Lluís Elias, que es va mantenir a la cartellera durant vuit mesos.

Entre 1952 i 1955 (i sempre al costat de Pedro Gil) va ser la primera actriu de la companyia d’Alejandro Ulloa, amb la qual va fer gires per Amèrica (Cuba, Costa Rica, Nova York –van assolir un èxit triomfal a Broadway–) interpretant clàssics com Lope de Vega, Calderón de la Barca, Shakespeare o Zorrilla, i amb més de 30 obres en repertori.

El 1955 va inaugurar el Teatre Alexis (que va funcionar entre 1955 i 1963) amb l’obra ‘Camarada Cupido’ de Xavier Regàs. També va treballar sota la direcció d’Esteve Polls i de Ricard Salvat i, als anys seixanta, amb la Companyia Adrià Gual (‘Aquesta nit improvisem’ de Pirandello, 1967).

L’any 1960 va guanyar el premi d’interpretació especial del Cicle de Teatre Llatí pel paper d’Antònia de ‘La dida’, de Frederic Soler. Altres muntatges remarcables en què va actuar són ‘Joc de taula’ d’Enric Ortenbach (1962), ‘Fang’ d’Eduard Criado (1963), ‘Cara de plata’ de Valle-Inclán (1968), ‘Pedro de Urdemalas’ de Cervantes (1968, en la inauguració del Teatre Calderón de la Barca de Barcelona), ‘El malalt imaginari’ de Molière (1969) i ‘Los delfines’ de Jaume Salom (1969). Ja als anys setanta va actuar a ‘La filla del mar’ (1971) d’Àngel Guimerà, ‘Las troyanas’ (1974) d’Euripides/Sartre, ‘Terra baixa’ (1976) també de Guimerà i ‘Les arrels’ d’Arnold Wesker (1979). De la dècada dels vuitanta esmentar ‘Pigmalió’ de George Bernard Shaw (1981) i, el 1983, la reeixida reposició d’‘El Cafè de la Marina’, de Sagarra.

En reconeixement a la seva trajectòria, Paquita Ferrándiz va ser guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona (1981) i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983) per la seva contribució a la recuperació i difusió del teatre català, fet en què havia contribuït amb grandíssim encert en protagonitzar moltíssims espais dramàtics per a la televisió.

La també actriu Maife Gil i Ferrándiz és fruit del seu matrimoni amb Pedro Gil.