Pep Planas

Actor

Pep Planas

Actor

Actor de cinema, teatre i televisió, traductor i director de teatre.
Després de formar-se a l’Institut del Teatre de Terrassa, estudia a l’École Florent i al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique de París.

Posteriorment, continuarà la seva formació als Estats Units al Professional Theatre Training Program de Milwaukee (Wisconsin).
Ha treballat amb directors nacionals i internacionals de gran prestigi com Josep Maria Flotats, amb qui va debutar amb Cyrano de Bergerac al Poliorama el 1985, Matthias Langhoff, Calixto Bieito, Lluís Pascual, Jean Reno, Lluís Homar, Carme Portaceli, Josep
Maria Mestres, Guido Torlonia… sent protagonista en importants produccions teatrals dels grans autors, des de Molière i Shakespeare, a Pinter, Txékhov o Lorca… i en escenaris tan importants com el Teatre Lliure, el TNC, el María Guerrero i la Comédie Française.
De les nombroses produccions escèniques de les quals ha format part es compten La dona del 600 dirigida per Pere Riera (Teatre Goya, 2019); Karen d’Éver Martín Blanchet, dirigida per Marta Gil (Teatre Gaudí, 2018); Amors i humors a partir de Shakespeare i
Cervantes, dirigida per Abel Folk i Pep Planas (Temporada Alta, 2016); L’amant de Harold Pinter, dirigida per Guido Torlonia (Teatre Akadèmia, 2016); Aquil·les o l’estupor d’Albert Mestres, dirigida per Albert Mestres (Mercat de les Flors-Grec 2015); Pels Pèls de Paul Pörtner, dirigida per Abel Folk (Teatre Condal, 2015); Barcelona de Pere Riera, dirigida per Pere Riera (TNC-Teatre Goya, 2013); Pel davant i pel darrere de Michael Frayn, dirigida per A. Herold (Teatre Borràs, 2010-2012) i Nit de Reis de William Shakespeare, dirigida per Josep M Mestres (Teatre Nacional de Catalunya, 2010), La Fam de Joan Oliver dirigida per Pep Pla (TNC, 2006); Àngels a Amèrica de Tony Kushner dirigida per Josep Maria Flotats (TNC, 1996); Cal dir-ho d’Eugène Labiche dirigida per Josep Maria Flotats (TNC,1996); Amtrió de Molière, dirigida per Calixto Bieito (Teatre Lliure, 1996); El Rei Joan de
Shakespeare dirigida per Calixto Bieito (Grec, 1995); Kasimir i Karoline d’Odön von Horváth dirigida per Calixto Bieito (Sala Beckett, 1994). Després de molts anys formant part d’equips de direcció amb directors com Josep Maria Flotats, Abel Folk, Lluís Pasqual, Matthias Langhoff, ha dirigit espectacles com A qui està mirant, de Mònica Pérez i Blánquez, Debajo de la hoja de la verbena, a partir de textos i poemes de Federico García Lorca; AVE EVA, escrita conjuntament amb Maria Altadill;
Shakespeare & Cervantes en concert i Amors i humors, a partir de textos de Shakespeare i Cervantes.
En cinema se l’ha pogut veure en pel·lícules com Alguns dies d’ahir (Kiko Claverol, 2022); Desclassicats (Abel Folk i Joan Riedweg (2012); 14 d’abril. Macià contra Companys (Manuel Huerga, 2011); És quan dormo que hi veig clar (Marcel Juan i Sergi Silvestre, 2010); Xtrems (Abel Folk i Joan Riedweg, 2008); Fragments (Marcel Juan i Sergi Silvestre, 2008); Carles, príncep de Viana (Sílvia Quer, 2001); Le grand batre (La gran tramuntana) (Laurent Carceles, 1997) o Mi hermano del alma (Mariano Barroso, 1993). En televisió ha treballat en sèries com Com si fos ahir, Sagrada família, Hospital central,
Ventdelpà, Diario de una abuela, Jet Lag, El cor de la ciutat, Laberint d’ombres, Estació d’enllaç, Secrets de família.
Ha treballat en produccions musicals com l’oratori Jeanne d’Arc au bûcher de Honegger, juntament amb l’actriu Marion Cotillard, a l’Auditori de Barcelona amb l’OBC.
Ha fet també labors de traducció com la versió francesa de El verí del teatre, de Rodolf Sirera, de la qual es va fer una lectura pública al Theâtre de l’Odeón-Petit Odeón (París, 1991) i estrenada al Theâtre de l’Atalante (París, 1992) i al Theâtre de l’Ancre de Charleroi, (Bèlgica, 1992); la versió castellana de La tragédie comique, d’Yves Hunstad i Eve Bonfati i la versió catalana de Private Eyes, de Steven Dietz.
Com a docent ha impartit classes d’interpretació a l’Escola Memory (2020-24), i classes d’interpretació i de tècnica de veu Linklater (2001-2004) a l’escola Eòlia.