Galeria
Descripció
Aquesta és una història sobre personatges secundaris o sobre un llenguatge secundari o suplementari o coses que passen mentre nosaltres ens fixem en altres coses o coses que passen desapercebudes, o que passem per alt. Tot i que ens envolten i formen part de la nostra realitat no les sabem veure o no els hi donem importància.
Per exemple, imagina’t un restaurant amb tot el seu bullici, el cap que fa números, l’encarregat, els clients… se sent un centre de poder, on està passant el que nosaltres anomenem coses importants. Però al fons de la imatge, al final de tot de la cuina, al costat de la porta de darrere, hi ha un tipus callat, que renta plats i observa sense dir res, és un tipus estrany, potser un immigrant, sens dubte un exclòs social. Potser és un sord. En tot cas, el sord s’aproparà a aquesta persona i intentarà establir contacte amb ella. Els sords veuen coses que per nosaltres són invisibles, en tot cas entren a la realitat per la porta del darrere.
Una vegada hi havia una nena que a les nits jugava amb les seves mans i creava històries plenes d’imaginació.