Mercè Bruquetas
Actriu
Amb una carrera que s’estén al llarg de més de seixanta anys, Mercè Bruquetas (Vilassar de Dalt, Maresme, 1925 – Barcelona, 23 de novembre de 2007) és una de les grans figures del teatre català del segle XX, tant per la qualitat de la seva interpretació com pel seu compromís ferm amb la cultura del país. Nascuda a Vilassar de Dalt el 1925, es va formar a l’Institut del Teatre de Barcelona en un context marcat per la postguerra i la repressió del règim franquista, en què l’ús de la llengua catalana als escenaris era pràcticament clandestí. Tot i les adversitats, Bruquetas va destacar des de ben jove per la seva força expressiva, la seva dicció impecable i una gran capacitat per comprendre i transmetre l’emoció dels textos.
Va debutar professionalment durant la dècada dels quaranta, i ben aviat es va consolidar com una actriu habitual en les programacions teatrals de la capital catalana. La seva trajectòria inclou actuacions memorables al Teatre Romea, el Poliorama, la Capsa, el Teatre Grec i, més endavant, al Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure. Va formar part de companyies emblemàtiques i va participar en muntatges que avui són considerats clàssics, sota la direcció d’alguns dels noms més influents de la direcció escènica del país: Ricard Salvat, Jordi Mesalles, Josep Montanyès, Hermann Bonnín, Fabià Puigserver o Pere Planella, entre d’altres.
A l’escenari, Bruquetas es va distingir per una versatilitat admirable: va saber transitar amb naturalitat del drama al registre còmic, de la tragèdia clàssica a les formes més experimentals. Va interpretar obres de Shakespeare, Molière, Txékhov, Lorca o Valle-Inclán amb una gran potència escènica, i alhora va contribuir a la divulgació i consolidació del teatre català contemporani, posant veu i cos a personatges creats per autors com Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra, Maria Aurèlia Capmany, Joan Brossa, Lluïsa Cunillé i Josep Maria Benet i Jornet. Sovint es deia que el seu estil combinava elegància i contundència, i que la seva veu era capaç de transmetre, amb la mateixa força, la delicadesa i el dolor.
A més del seu treball al teatre, Bruquetas va tenir una presència destacada a la televisió catalana. Va participar en programes teatrals i dramàtics a TVE Catalunya durant els anys seixanta i setanta, i més endavant a TV3, on va intervenir en sèries i adaptacions teatrals que van ajudar a portar el teatre a un públic més ampli. També va fer algunes incursions en el cinema, deixant petjada en papers secundaris però intensos que reflectien el seu caràcter i profunditat interpretativa.
En els darrers anys de la seva trajectòria, va esdevenir un referent per a les noves generacions d’actors i actrius. Era coneguda per la seva generositat, la seva exigència i el seu compromís ètic amb l’ofici. Molts joves intèrprets que van treballar amb ella o que la van tenir com a professora la recorden com una mestra inspiradora, amb una concepció del teatre com a espai de veritat i compromís cívic.
La seva contribució a les arts escèniques ha estat reconeguda amb diversos premis i distincions, entre els quals cal destacar el Premi Margarida Xirgu, el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que atorga el Govern català.
El 2025, coincidint amb el centenari del seu naixement, el món teatral català ret homenatge a Mercè Bruquetas: una actriu de vocació profunda, una dona d’una gran sensibilitat humanística i una artista que va dedicar tota una vida a l’escena amb rigor, passió i un amor inesgotable per la paraula i el gest.